PALAFOLLS

L'origen del poble és ja romà. Aquests en ocupar el nostre país i colonitzar -lo van topar-se amb una zona natural: el riu Tordera, camí d'entrada per penetrar finalment al interior. A la desembocadura del mateix, en les terres de la riba dreta, una plana plena de estanys que es comunicaven amb escorrancs fins arribar al mar. Tot això produït per les intermitents avingudes que trencaven periòdicament la riba i inundaven les terres d'al·luvió arrossegades pel mateix riu. Talment veieren un paratge d'estanys bufadors" - Pallus Follis. Així bateja per sempre l'emplaçament del Pala-Folls actual. Si mirem avui la configuració del terme, veurem que a més del Palafolls fet pel treball del riu, hi ha dues parts ben definides: la de ponent, fent mur a les valls de St. Genís i Vallplana, muntanyes on acaben on acaba la serralada del Montnegre, paral·lela a la costa i amb el turó mes alt de la contrada, el Miralles. Com a complement i en angle recte, l'apèndix que dóna la perspectiva al terme de Palafolls, els turons del Castell, que acaben als peus mateixos de la plana del riu. La situació especial d´aquestes altituds, lliures completament de tot obstacle i per tant d'una visibilitat il·limitada en tots sentits, van fer sens dubte, que es construís pels feudals de la reconquesta la més gran fortalesa-castell residencial de la comarca, avui restes que encara veiem majestuoses.
L'altre part són les valls formades per aquestes muntanyes. La de Sant Genís, on hi ha la part més antiga de la població, amb l'esglèsia romànica del segle XII i la riera al fons, que s'esmuny cap a Malgrat. Al nord, separada de l'anterior pels turons del Castell, la Vallplana, més petita, amb un veïnat d'una dotzena de cases escampades i una riereta del mateix nom que s'uneix amb la Tordera.