CALDES D'ESTRAC -CALDETES

Les primeres referències escrites de Caldes consten en documents notarials i de testaments i se cita el lloc com a límit no pas com a poblament. El més antic fins ara conegut data del 1042 i relata una venda de diversos castells un dels quals, el de Mata, limitava al nord per “Calles”(Caldes).
Més endavant, apareix el nom complet “Aquas Calidas Dextarag” en un altre document del 1218, aquest signat pel bisbe de Barcelona, que també el citava com a límit d’una possessió.
A partir d'aquest i d'altres documents, es pot determinar que el lloc formava part al segle XI del terme de l’efímer castell de Montalt i aviat passà a pertànyer al del castell de Mataró fins que al principi del segle XIII, el cavaller barceloní Pere Grunybastí un temple i un petit hospital o casa de curació atret, sens dubte, per la presència de l’aigua termal. El 9 de juliol de 1219 els senyors del castell de Mataró, Guillema de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada, cediren part del territori a aquest hospital (tot el puig o turó de Caldes) donació important que permet parlar del naixement de Caldes. Al llarg del mateix segle foren nombroses les donacions i les vendes de terrenys a l'hospital que serviren per a consolidar la població.
Hom ha suposat que els religiosos que servien l'hospital eren templers per la condició de cavaller i militar de Pere Gruny, però en realitat, sembla que es tractava d'un petit grup de deodats al servei dels malalts que tingueren un cert estatut jurídic durant els segles XIII i XIV, però que després restaren reduïts a simples servents de l'hospital.